El programa està dividit en dos blocs: compositors ibèrics i compositors nord-alemanys.
Francisco Fernández Palero: Poc se sap sobre la seva biografia. Nascut a Tendilla, Guadalajara, entorn de 1533. No se sap res de la seva formació, però sembla ser probable que es trobés present en àmbits musicals de Toledo, Alcalà o en la capella de la catedral de Sigüenza. Les primeres notícies d'aquest compositor es troben en la Capella Real de Granada quan pren possessió de la plaça de capellà real, cap a 1553, la qual es prolongarà duran quaranta-quatre anys, no sense algun entrebanc derivat del que sembla ser un caràcter fort del compositor i diverses rivalitats.
Pel que fa a la seva obra, Fernández Palero figura com a autor de tretze de les obres recopilades per Luys Venegas de Henestrosa en el seu Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela, publicat el 1557. Junt amb Antonio de Cabezón, el següent compositor del programa, és un dels autors més representatius de la música hispànica de mitjans del segle XVI. La seva obra està íntegrament basada en models musicals preexistents, tècnica compositiva coneguda com a intabulació. Aquí interpretaré un tiento on el compositor parodia el Cum Sancto Spiritu de la Missa De Beata Virgine de Josquin desprez. Podeu escoltar perfectament com l'obra de Palero mostra elements d'estil molt particulars, com per exemple algunes dissonàncies un poc fortes i un contrapunt molt complex.
Antonio de Cabezón: Nascut a Burgos el 1510, fou un dels músics I organistes més importants de la península ibèrica. Cec de naixement, poc se sap sobre la seva formació. En 1526 ja era organista de la capella de l'emperadriu Isabel de Portugal i en 1538 entrà al servei de Carles I com a organista de la capella. Gràcies a aquest últim fet, viatjà bastant junt amb la cort de Carles I, i posteriorment amb el rei Felip II, per Milà, Nàpols, Alemanya, Països Baixos i Londres, cosa que va fer que pogués conèixer obres de Philippe Verdelot, Thomas Cricquillon, Clément Janequin, Clemens non Papa i sobretot, Josquin des Prés, compositors de la capella flamenca de la casa reial.
Les seves obres es troben recopilades en el libro de cifra nueva de Luys Venegas de Henestrosa i també en ‘Obras de música para tecla, arpa y vihuela’, recull d'obres feta pel seu fill Hernando de Cabezón. Es conserven una gran quantitat de composicions d' Antonio de Cabezón. En aquest cas, interpreto una intabulació també, coneguda com a glosado,sobre un madrigal a 4 veus de Cipriano de Rore, compositor francoflamenc molt important pel que fa a la composició de madrigals durant la segona mitat del segle XVI.
Heinrich Sheidemann: Va néixer cap al 1595 en la regió de Holstein. Segons sembla, els seus primers passos dins la música varen ser de la mà del seu pare, David Scheidemann, que era organista. Va estudiar en Amsterdam des del 1611 fins al 1614 amb un dels organistes més importants de l'època: Jan Pieterzoon Sweelinck.
Al 1629 va substituir el seu pare com a organista de l'església de Santa Catalina d'Hamburg, càrrec que conservà fins a la seva mort I on va arribar a ser un compositor i organista molt conegut.
La seva obra està escrita quasi exclusivament per a orgue, i entre les seves composicions es troben preludis i corals luterans sobretot, i algunes versions del magnificat. Aquí interpreto un dels seus preludis per a orgue, obra d'una gran bellesa i d'un refinament, tan formal com melòdic, impressionant, que ens indica l'inici d'una llarga trajectòria posterior de compositors alemanys de gran importància i mestria, que culminarà en autors com Bach i Buxtehude.
Samuel Scheidt: Va néixer a Halle cap al 1587 i és conegut sobretot pel seu extens treball Tabulatura nova, magna obra que consistí en un nou mètode de notació musical. Viatjà a Amsterdam i també estudià amb Jan Pieterzoon Sweelinck. Posteriorment, en tornar a Halle, passà a formar part de la Capella de la cort i després mestre de Capella pel marcgravi de Brandenburg.
Segons l'organista Harald Vogel, a mitjans de segle XVI cap organista i compositor dins la regió de parla alemanya no havia arribat a l'alt nivell d'autors com Antonio de Cabezón, Andrea Gabrieli o Thomas Tallis. La tècnica interpretativa i compositiva de Jan Pieterzoon Sweelinck fou decisiva per al desenvolupament de l'estil organístic del nord d'Alemanya, i Samuel Scheidt va ser un dels primers grans compositors en assolir un alt nivell compositiu I interpretatiu.
Interpreto una sèrie de 7 variacions sobre l'alemanda Also gehts also Stehds, que ve a dir 'el que està bé, està bé', i que forma part de la Tabulatura Nova. Podreu escoltar un gran domini de la tècnica compositiva de la variació, a més d'una bellesa extraordinària pel que fa a l'elaboració cada una de les parts i el seu virtuosisme.
Matthias Weckmann: Neix a la regió de Turingia cap al 1616. Va estudiar amb Heinrich Schütz a Dresden i posteriorment es traslladà a Hamburg per estudiar amb Jacob Praetorius. En 1637 viatjà a Dinamarca amb Schütz. Entre 1638 i 1642 tornà a Dresden i durant els últims anys de la guerra dels Trenta Anys va romandre a Dinamarca, fins al 1647. En 1655 va ser anomenat, mitjançant concurs, organista titular de l'església de Sant Jacob, en Hamburg, on va romandre la resta de la seva vida. Aquest període es coneix per ser el més productiu de la seva vida.
L'obra de Weckmann és considerablement variada. Hi trobem principalment obres per a orgue, cantates i obres per a clavicèmbal. Estilísticament, té influències italianes, sobretot per haver estat en contacte amb Jakob Froberger, compositor del sud d'alemanya. Weckmann té conserva la tendencia d'augmentar els cromatismes I emprar el contrapunt d'una manera molt complex, influenciat principalment pel seu mestre Heirich Schütz. La tocata del programa és un clar exemple de la complexitat contrapuntística, a banda de l'ús virtuós de passatges de notes ràpides i cromatismes forts, fet molt característic del seu estil compositiu.
Franz Tunder: Nascut a Lübeck el 1614, poc se sap sobre la seva vida. Va ser anomenat organista de la cort de duc Frederic II de Holstein-Gottorp cap als divuit anys. Sembla que abans havia viatjat a Itàlia i és probable que estudiés amb Girolamo Frescobaldi. Deixant de banda aquest fet, la seva influència estilística italiana és inevitable. En 1641 va ser anomenat organista titular de l'Església Major de la Nostra Senyora de Lübeck, càrrec que ocupà la resta de la seva vida. El seu successor va ser Dieterich Buxtehude, qui es va casar amb la seva filla.
Tunder va ser un organista molt important de l'escola nord-alemanya. Així i tot, poques obres es conserven. La que interpreto, Cantzon, és un breu exemple de la seva influència italiana que mostra la seva mestria i talent com a compositor.
Francisco Correa de Araujo: Neix a Sevilla cap al 1584, any que va ser batejat. Va ser un dels organistes i compositors més rellevants de la península a cavall entre el Renaixement i el Barroc. Com molts altres autors, es desconeix on va estudiar i amb qui, tot i que probablement estudià en la catedral de Sevilla i la col·legiata del Salvador. Va ser organista de la col·legiata entre 1599 i 1636 i fou ordenat sacerdot en 1608, no sense algun entrebanc, ja que segons sembla, la seva acreditació com a organista se li havia estat robada, i la necessitava per ser ordenat. Posteriorment es traslladà a Jaen on entrà a formar part del consell catedralici de la ciutat, com a organista. D'aquesta època no es conserva cap de les seves obres. Decebut amb l'organització de la catedral de Jaen i el manteniment de l'orgue, en 1640 es trasllada a Segovia, on exerceix com a organista de la catedral, on va romandre fins al 1654, any de la seva defunció.
La seva obra magna és el llibre Facultad orgánica, on es troben gran quantitat d'obres entre tientos, glossats i diverses harmonitzacions. Aquesta gran obra és considerada una de les principals i de molta importància entre la música europea del segle XVII. L'obra que interpret és un dels tientos que formen part del corpus del llibre.
El seu estil és característic per les seves dissonàncies fortes, un contrapunt molt complex, un ritme viu i llargs melismes virtuosos. Els seus tientos, i el LIV n'és un clar exemple, solen tenir una extensa durada i estan dividits en diverses parts variades que demostren el seu increïble domini de la forma i la polifonia.
Diogo da Conceição: Conegut com a Fray Diogo da Conceição, va ser un frare de la Congregació de la Concepció compositor i organista portuguès del segle XVII. No se sap res de la seva vida, només apareix com a autor de dues obres que apareixen en un manuscrit de la biblioteca de Porto, de nom Livro de obras de orgão juntas, publicat el 1695 per Fr. Rogue da Conceiçao. Una d'aquestes obres és la Batalha de 5º Tom.
Concert celebrat a Aleixar, Catalunya, en dia 13 de novembre de 2021, en motiu de la festa major del poble, 2021
Orgue, OE
Orgue de L'Aleixar
DESCRIPCIÓ
Construït per Joan Baptista Ferrer (Falset), el 1735. Reconstruït per Gerhard Grenzing (El Papiol), el 1986.
COMPOSICIÓ
Primer Teclat - [Eco] c'-c''' (en caixa expressiva)
sense tiradors de registre
Bordó 8'
Violins 8'
Segon Teclat - [Orgue Major] C-c''' (partit c' i c'#)
Flautat 8'
Flautat de fusta 8'
Octava 4'
Dotzena llarga 2 2/3'
Nasard 12ª 2 2/3'
Nasard 15ª 2'
Nasard 17ª 1 3/5'
Quinzena clara 2'
Dinovena 1 1/3'
Vint-i- dosena
i vint-i- setena 1'+2/3'
Ple, 4 f.
Cimbalet, 3f.
Baixons 4'- Clarins 8´, en façana
Corneta, 5 f., mà dreta
KEDA creates a spellbinding soundtrack for a contemporary dance production by Compagnie Linga that centers the Korean geomungo. Bandcamp New & Notable Dec 13, 2022
Meryll Ampe mutates a host of sound sources to make groaning machine music, coated in hiss and crackling with static. Bandcamp New & Notable Nov 13, 2022
Sound & visual artist Fjorn Bastos, aka Papaphilia, reflects on historical cycles of colonial violence on this heady experimental dance LP. Bandcamp New & Notable Oct 5, 2021
Oliver Rhodes, aka Paracusia, captures a spectrum of moods from dreamy nostalgia to wiry anxiety on this EP of highly textural bass music. Bandcamp New & Notable Feb 9, 2021
